Equity Point Hostels

EL MEU POINT DE VISTA 14 (per la Tatiana sisquella)

Roses, llibres, llibres, roses, gent, roses, llibres, gent, llibres, gent, roses, llibres, llibres, més roses i més gent…

I és que avui no calen més paraules per explicar aquesta tradició catalana: la Diada de Sant Jordi. Si voleu saber perquè la celebrem busqueu-ho al google, perquè jo us vull parlar, descriure, explicar què passa en els nostres carrers durant unes hores el dia 23 d’abril.

Ben d’hora al matí, quan encara és tan fosc que hauríem de dir nit, les floristeries que venen flors a l’engròs al Mercat Central de les flors ja ho tenen tot a punt per rebre els darrers compradors de roses. Diem els darrers, perquè els professionals ja fa dies que tenen la feina feta. Aquell dia, però hi ha molta gent (sobretot joves que volen fer uns calers) que es passaran el dia venent roses vermelles amb una espiga i un llacet amb la Senyera (la bandera de Catalunya). Per entrar al mercat cal un permís especial, però us dic per experiència pròpia que als volts de les 7 del matí ja deixen passar a tothom…i l’espectacle val la pena!

Un cop les flors estan venudes, és un goig passejar per qualsevol carrer, deixar-vos emportar per l’olor a pètal de rosa i parar-vos en un bar on poder esmorzar mentre observeu com es van aixecant les parades de llibres i roses que hores més tard quedaran immerses entre la multitud.

I és que el 23 d’abril de cada any, tots els carrers, places, passejos i vies de la ciutat estaran a arrebossar de gent que cerca un llibre per ell i una rosa per a ella. Aquell dia no hi ha una rosa més maca que l’altre o un llibre més bo que un altre: hi ha el teu llibre i la rosa que regales o la rosa que reps i el llibre que regales.