
| El meu point de vista #13 |
|
EL MEU POINT DE VISTA 13 (per la Tatiana Sisquella) La majoria de psicòlegs recomanen que tinguem unes rutines diàries que no variïn gaire. Diuen que això ens fa sentir tranquils, segurs, amb un referent estable. Tenir horaris pels àpats, anar al gimnàs cert dia de la setmana o ordenar la nevera de la mateixa manera cada setmana poden ser petits gestos que ens fan el nostre dia a dia més senzill. En la mateixa línia el trajecte que fem cada dia per anar a la feina, a la universitat o a l’escola té la mateixa importància. Està molt bé establir unes pautes a l’hora de fer aquest recorregut com a mínim, 5 dies a la setmana. En aquest trajecte és molt comú trobar-se amb el mateix senyor en aquella cantonada passejant el seu gos, la dona que carrega el cistell de la compra per abastir la família esperant a la parada del 14 o el grup de nois i noies que aprofiten els minuts abans d’entrar a la classe per petar la xerrada. Cada dia, imatges pràcticament exactes; no idèntiques però sí molt similars.La xifra fa feredat, és esgarrifosa i a més, crec que bastant desconeguda per la majoria de vianants que passegem, badem i correm pels carrers d’aquesta santa ciutat. Però la meva intenció va més enllà de recordar el perills de la carretera. Jo vull fer alguna cosa concreta per vosaltres i la vostra seguretat. I per això m’ha semblat que traduir el text que lògicament està escrit en català seria una bona manera d’evitar que, mentre vosaltres, visitants curiosos i àvids d’informació, preteneu entendre el que l’ajuntament graffiteja sobre els carrers, no passi un cotxe i se us emporti per davant. La segona part de la part altruista és una queixa. No hauríem pogut trobar una millor manera d’alertar-nos sobre els perills dels cotxes que posant-nos un text escrit just en el lloc on hem de tenir els 5 sentits posats perquè res no ens distregui? No m’agraden aquelles persones que critiquen tot el que es fa des de l’administració. És més, sóc d’aquelles que m’agrada pensar que en tot el que es fa hi ha bona voluntat, però en el cas de la sobreimpressió dels textos a l’asfalt dels carrers no hi estic d’acord. Embruten, distreuen i no tenen cap efecte real sobre les persones. Amb tot, hi ha alguna cosa d’aquest paternalisme barceloní que trobo adorable… UNA PREGUNTA: PER QUÈ BARCELONA? UNA RESPOSTA: PERQUÈ tenim un dels semàfors més antics d’Europa (carrer Buenos Aires amb Urgell) |
Copyright © 2008 Equity Point Hostels.