Equity Point Hostels
Hostels in Barcelona, Madrid and Marrakech
Reserves
Agències i grups
Ofertes
| El meu point de vista #12 |
|
|
EL MEU POINT DE VISTA 12 (per la Tatiana Sisquella) Aquesta setmana m’he assabentat pels mitjans de comunicació que el Maradona de la Rambla es jubila. D’entrada vaig tenir una sensació d’indiferència pel fet que a mi aquest senyor que es vesteix amb els colors del F.C.Barcelona i fa malabarismes amb una pilota no m’ha posat mai la pell de gallina ni m’ha frepat com ho poden haver fet les fonts de Montjuïc, una posta de sol al port o un aperitiu a la muntanya del Tibidabo. Però després de pensar-hi uns minuts em vaig adonar que estava menystenint un personatge que a base de constància, coherència i discreció ha aconseguit formar part del folklore de la nostra ciutat.
El senyor Sabaté ha viscut tot mena de situacions a través de la seva “feina”. Ha passat desapercebut, s’ha hagut d’encarar amb una normativa de l’Ajuntament que no li permetia jugar a pilota al carrer i, finalment, ha tocat la glòria amb el tou dels dits…ni que sigui perquè a base de constància i discreció quedarà a la memòria de molts de nosaltres. Fet aquest homenatge maldestre i sense importància, la retirada d’en Joan em va portar a pensar que moltes vegades el paisatge d’una ciutat no està només fet a base d’edificis únics, monuments espectaculars o jocs de la geografia, sinó que la gent també és un element bàsic per entendre l’escenari d’un lloc. El Maradona de la Rambla, els guatemalencs de Plaça Catalunya, els skaters de la Plaça dels Àngels, els avis que encara treuen la cadira per xerrar prop de la Barceloneta perquè allà encara hi arriba una mica d’olor a mar…tots ells, també són el paisatge d’una ciutat. Ells són les pigues, les arrugues, la comissura dels llavis de la fesomia de Barcelona i sense ells, la cara de la ciutat seria només una cara i no un rostre. Per això quan veig que els músics de carrer necessiten un permís per fer música a l’aire lliure, la Barceloneta cada vegada fa menys olor de mar i cada vegada som menys tolerants amb els personatges pictòrics que tradicionalment s’han guanyat la vida exhibint-se, em fa una mica de pena. I em fa pena perquè veig que la meva ciutat s’està convertint en una ciutat dominada per les normes, per les restriccions, per les limitacions… El Maradona de la Rambla va poder cont¡nuar fent copets de pilota malgrat la normativa que prohibeix aquest joc al carrer, perquè es va considerar que la seva presencia formava part del paisatge de les Rambles. Però només per això. No costa gaire deduir que ja no hi tornarà a haver cap altre “Maradona de les Rambles”. Ara, d’Starbucks que no en faltin. UNA PREGUNTA: Per què Barcelona? UNA RESPOSTA: Perquè, malgrat tot, encara hi queden malabaristes. |
Visit our Discover Barcelona and Hostel Art departments