Equity Point Hostels
Hostels in Barcelona, Madrid and Marrakech
Reserves
Agències i grups
Ofertes
| El meu point de vista #7 |
|
|
EL MEU POINT DE VISTA 7 (per la Tatiana Sisquella) Com es pot ser tan modern i no morir en l’intent? M’havia dit que Barcelona era una ciutat cosmopolita, moderna, eclèctica, contradictòria, cara, contaminada ambientalment i acústica…en fi que tenia tots els ingredients necessaris per formar part de l’elit mundial de les ciutats de primera, però això que ens ha passat ara supera tots els límits haguts i per haver. Des de fa 15 dies tenim una Time Out pròpia…
D’entrada dir que aquesta és una publicació setmanal pensada pels barcelonins, escrita en català i que costa 1€. De tot plegat, el més rellevant és el preu. Què més es pot fer avui dia amb 1€? Quin altre producte t’ofereix un entreteniment equivalent en temps a una revista on hi ha articles, recomanacions, cartelleres…? Però alerta, perquè el preu és només un esquer: això serà només en els 6 primers números…així que compreu-ne molts ara que en un mes costarà el doble (1.95€) Obro parèntesi. Ara que ho penso, què poques coses es poden fer avui dia amb 1€, no? Però d’això en parlarem un altre dia…Amb tot, us deixo una pregunta perquè reflexioneu mentre feu cua: si anant carregat amb les bosses del supermercat veus 1€ al terra, el reculls? Tanco parèntesi. Bé, tornem a la Time Out. Ja hem dit que és una publicació pensada per a barcelonins, per tant, intentem saber quina repercussió tindrà aquesta revista en la vida de diferents persones de la ciutat. Qui encara no sap què hi ha una revista nova al mercat? La meva iaia i les seves amigues. Elles fa anys que es compren l’HOLA i no les treguis d’aquí. Però és clar elles no són el target. A qui li importa un rave que hi hagi una revista nova al mercat? A la meva amiga Marta. Té dues nenes (una camina i xerra, l’altra encara no), un marit que arriba massa tard a casa, una feina on ha de manar i a més caure simpàtica i uns pares i uns sogres que li reclamen l’atenció entre dues i cinc vegades per setmana. L’última vegada que a anar a un restaurant encara no es podia pagar amb VISA. Qui s’ha assabentat que hi ha una nova revista al mercat per casualitat? Jo, i com ja he confessat no em vanagloriaré de la meva ignorància…de fet aquest escrit ve a ser una mena de penitencia… Per a qui ha estat una bona noticia que hi hagi una nova revista al mercat? Per la meva germana. Està en edat de no parar a boxes ni per error. Entra, surt, puja, baixa, torna a entrar i a sortir i és clar, la revista en qüestió és com una guia, una pauta, una llebre que et marca el pas i que mai t’abandona. Per a qui ja no pot passar res millor en tot l’any que l’aparició d’aquesta revista nova al mercat? Pels restaurants, establiments, cinemes, botigues, museus, parcs, hotels, bars, discoteques, carrers, mercats, teatres, espais culturals i altres punts clau de la ciutat. Ells sí que en trauran profit. Però estudis a banda, en el rerefons de tot plegat hi ha el tema del prestigi, que és com un matalàs de làtex: sembla que no, però s’acaba notant. Ja hem vist que a la majoria de la població aquesta nova revista al mercat no els afectarà en el seu dia a dia, ni probablement els faci sortir més de casa o oblidar els maldecaps de la feina, però en canvi, sense que ells ho sàpiguen, les seves vides seran una mica més sofisticades, més internacionals, més vanguardistes. I no, no ho dic amb sorna. Personalment estic molt orgullosa que la meva ciutat hagi entrar en el Top Ten de les ciutats guapes. M’agrada tenir aquesta revista en els meus quioscos, tot i que fa un mes no sabia ni que existia, insisteixo per si no ha quedat clar. Em sento tota cofoia per compartir alguna cosa més que l’amenaça terrorista amb ciutats com Londres o Nova York i prometo comprar-me, com a mínim, els propers 4 números. Però, perquè em temo que Barcelona no s’ho acaba de creure això d’estar bona i a més ser intel·ligent? Per què em fa l’efecte que quan no serà una cosa ser`l’altra, però aquesta ciutat meva no desfilarà mai per les passarel·les dels cosmopolitisme amb la sobrietat, altivesa i seguretat de Paris o Milà? I perquè tot això en el fons, m’agrada? Una pregunta: Per què Barcelona? Una resposta: Perquè si t’avorreixes és perquè vols (lema de Time Out Barcelona) |
Visit our Discover Barcelona and Hostel Art departments