Equity Point Hostels
Hostels in Barcelona, Madrid and Marrakech
Reserves
Agències i grups
Ofertes
| El meu point de vista #11 |
|
|
EL MEU POINT DE VISTA 11 (per la Tatiana Sisquella) Aquesta setmana us tocaria escriure l’article a vosaltres, perquè jo m’he posat en la vostra pell. Sí, efectivament, he fet el guiri per Semana Santa i he anat a passar 4 dies a Roma. També és veritat que m’he posat fins a dalt de mozzarella de búfala de la que ara resulta que està contaminada, però aquest és un altre tema...  La qüestió és que per primera vegada he estat molt conscient del que significa convertir-te en un 4-day-tourist en un ciutat estranya. D’entrada l’estrès que suposa informar-te de tot el que, un cop allà, has d’anar a veure. Perquè això és una fulla de doble tall. D’una banda no pots obviar el Coliseu, el Panteó o la Piazza Espagna…però de l’altra sens la imperiosa necessitat de descobrir una Roma que no surt a les guies; un cafè amagat en un carreró que només coneixen els autòctons, les botigues que no tenen seus arreu del món o els restaurants que tant els fa que siguis catalana, japonesa o milanesa…ells fan bon menjar.Bé, doncs vaig emprendre el viatge amb la guia de torn i un full amb tot de notes que havia anat prenent dels diferents amics i coneguts que ja havien estat a Roma i recordaven algun lloc especial, diferent i, sobretot, recomanable. Jo vaig fer el següent: el primer dia després d’arribar vaig anar a veure TOTS els monuments, carrers i places que eren “imprescindibles”. D’aquesta manera la resta de dies ja em podia dedicar a badar, caminar, mirar i descobrir la ciutat sense necessitat de carregar la càmera de fotos al damunt. Però arran d’aquest exercici em vaig adonar que les persones que visiten Roma durant uns dies només poden veure la ciutat destinada als turistes. En els meus 4 dies a la ciutat em va costar molt trobar un supermercat; no vaig veure cap perruqueria; només vaig topar amb uns cinemes i rarament em creuava amb algú que parles itàlia…I va ser arran d’això que em vaig preguntar: Quina Barcelona veieu vosaltres quan veniu a la meva ciutat? Després de reflexionar-hi durant el vol de tornada (he de dir que gràcies al retard de la companyia la meva reflexió va poder ser més profunda i treballada) crec haver arribat a una conclusió. Em fa la sensació que per a o per b a Barcelona, els barcelonins encara compartim els carrers amb els turistes. Fem vida pels llocs que surten a les guies de viatge, mengem en molts dels restaurants que es recomanen pels visitants, sortim per les zones on hi ha un munt de italians, francesos, nord-americans japonesos…En canvi a ciutats com Roma els romans han decidit, ja fa temps, que la seva vida diària (i nocturna) no s’ha de barrejar amb la dels turistes. Com a conseqüència d’això la persona que decideix triar Roma coma a destinació turística torna a casa amb moltes fotografies, amb un record de postal i l’estómac ple de bona pasta a la bolonyesa, però amb la sensació de no haver acariciat la pell de la ciutat, de no haver sentit els batecs dels seus carrers o la veu que surt dels seus pulmons. UNA PREGUNTA: PERQUÈ BARCELONA? UNA RESPOSTA: PERQUÈ, DE MOMENT,NO TÉ POR A LES CARÍCIES. |
Visit our Discover Barcelona and Hostel Art departments